Crounico patoiso

Vaou maï tar que jamaï

Après nous avéré fa attendré prés dé siéis mésés, la Chombro dés députas o fini per fa lounou à Moussu Morïn-Latour dé lou ronvouya à sous éléturs. Li fajo bé ün paou péno dé parti, car faï miliou estré asseta dins ün jenté faoutur al Palaï Bourbon, et escouta lous discours dés aoutrés, qué d’estré aoublija dana couré dün cabaré à l’aoutré din lo mountogno per paga dé canous dé gros blu as carlos et brama coumo ün estamaïré per lus faïré créiré qué la Marianasso es foutudo et qué faou toutés ajuda a ly fïré un cros bien bas per lénterra afïn que tourné pa ressussita.

Attendion toutés lous jours lou discours d’aquel moussu à la tribuno, mé vaï té féro lan léro, coumo anavo mounta lous escaliés, uno couliquo lou pren, soun coulèguo d’Anounay lou tiro per la vesto et li dis : « Mouontes pa moundaou, sias tro peson, la démoulirios dïn la chalou de lélouquénço ou dé cos dé püns qué y taparias. Lous rougés, te batisarion dün aoutré soubriquet, t’appélarion l’Aïglo de Son-Marti-de-Valamas. Iéou y anaréi per tu. Ei agu la chanso d’escamouta la mieou et faréi de même de la tiéou. » Moussu Morin lou créi, més soun sermoun dïn la pocho de sas aoutras brayos et vay s’asséta dïn soun faoutur per lou darié co et regardo dün er triste lous quatré caïrés de la salo et lou miton tout en escoutén Moussu de Moungoulfier, que coumenço soun préché : « In nomine patris et filii et spiritus sancti. A sa ! mous hounourablés coullégos, vous faoudrio pa avéré l’idéïo dénvalida tourna mou camarado ? O fa coumo iéou, o prou courégu tout lou més dé sétémbré passa, et o pa éivéjo dana trouta touto la mountogno per dirè as carlos dé vouta encaro per iél. Lous éléturs ly respoundrion : Bougré Moussu, vou voloun pa à moun daou én daquel bel oustaou, dé qué diablé y voulé na foutré, resta vés vous. L’aoutré co nous dijia que la Marianno batio soun chombi qu’anavo créba, vésé qué vostro profécio es pa estado vray, qué sés rémésso et se porto may que jamay, vous la viraré d’avon quélo. Toutos las nouvénos et lous pélérinagés y on rien fa, per insi savén pa plus dé qué y fayré, qué soné fa pénja pu luén et vous aoussi, et aourion rasou. Lou cura de Bouréi, sario pa countén daco et préné gardo sé dis à sous parouchos dé préné lus coutéléiros et dé véni vous fayré dé boutouniéiros, saî pa coumo vous trouvarè, savé qué caou réveillo lou chi quon dor a may lou mordio o pa tor, per counséquén laïssa moun camarado dïn soun faoutur que sé y trovo bien. »

Moussu Courdié fougué pas daquel avis, et agué pa poou de la coutéléiro, digué as députas : « Lous mountagnars de l’Ardécho on la boucho sécho lous faou layssa ana abéoura ün paou may, co lous faro dé bé et lou coumerso sén trouvaro pa pu maou, et la majourita li douné rasou.

Moussu Morin sé lévé prengué sa cano et soun chapel et én passen à la porto lous digué : Sé toutés dé sabatassés et moussu de Moungoulfier avec. Bon vouyagé li respoundèroun lous aoutrés.

Lous députas on fa lus débé, à vous aoutrés éléturs dé la circounscriciou de Tournoun dé fa lou vostré et surtout déstré unis.

Jan    

La Démocratie de l’Ardèche | 16 03 1890

Cronica patoasa

VAU MAI TARD QUE JAMAI

Après nos avere fat atendre près de sièis meses, la Chambra dels deputats a finit per far l’onor a Monsur Marin-Lator de lo ranvoiar a sos electurs. Li fasiá ben un pauc pena de partir, car fai milhor èstre assetat dins un gente fautur al Palais-Borbòn, e escotar los discors dels autres, que d’èstre aublijat d’anar córrer d’un cabaret a l’autre dins la montanha per pagar de canons de gròs blu als carlòts e bramar coma un estamaire per lus faire creire que la Marianassa es fotuda e que fau totes ajudar a li faire un cròs bien bas per l’enterrar afin que torne pas ressuscitar.

Atendián totes los jorns lo discors d’aquel monsur a la tribuna, mè vai-te fèra lanlèra, coma anava montar los escalièrs, una colica lo pren, son colèga d’Anonai lo tira per la vèsta e li ditz : « Mòntes pas ’mondaut, siás tròp pesant, la demoliriás dins la chalor de l’eloquença o de còps de punhs que i tapariás. Los roges, te baptisarián d’un autre sobriquet, t’apelarián l’Aigla de Sant-Martin-de-Valamàs. Ieu i anarai per tu. Ai agut la chança d’escamotar la mieu e farai de mème de la tieu. » Monsur Marin lo crei, met son sermon dins la pòcha de sas autras braias e vai s’assetar dins son fautur per lo darrièr còp e regarda d’un èr triste los quatre caires de la sala e lo mitan tot en escotent Monsur de Mongolfièr, que comença son prèche : « In nomine patris et filii et spiritus sancti. A ça ! mos onorables collègas, vos faudriá pas avere l’idèa d’envalidar tornar mon camarada ! A fat coma ieu, a pro corregut tot lo mes de setembre passat, e a pas esveja d’anar trotar tota la montanha per dire als carlòts de votar encara per iel. Los electurs li respondrián : Bogre Monsur, vos vòlon pas amondaut en d’aquel bèl ostau, de que diable i volètz ’nar fotre, restatz vès vos. L’autre còp nos disiatz que la Mariana batiá son chambi qu’anava crebar, vese que vòstra pròfecia es pas estada vrai, que s’es remessa e se pòrta mai que jamai, vos la viraretz davant qu’ela. Totas las novenas e los pelerinatges i an rien fat, per ensí savem pas plus de que i faire, que s’ane far penjar pus luènh e vos aussí, e aurián rason. Lo curat de Borèa, sariá pas content d’aquò e prenètz garda se ditz a sos parrochans de prene lus cotelèiras e de venir vos faire de botonièiras, sai pas coma vos trovaretz, save que quau revelha lo chin quand dòrm amai lo mòrdia a pas tòrt, per consequent laissatz mon camarada dins son fautur que se i tròva bien. »

Monsur Cordièr foguèt pas d’aquel avís, e aguèt pas paur de la cotelèira, diguèt als deputats : « Los montanhards de l’Ardecha an la bocha secha los fau laissar anar abeurar un pauc mai, quò los farà de ben et lo comèrça se’n trovarà pas pus mau, e la majoritat li donèt rason.

Monsur Marin se levèt prenguèt sa cana e son chapèl e en passent a la pòrta los diguèt : Sètz totes de sabatasses e monsur de Mongolfièr avèc. Bòn voiatge li respondèron los autres.

Los deputats an fat lus dever, a vosautres electurs de la circonscripcion de Tornon de far lo vòstre e surtot d’èstre units.

Jan      

La Démocratie de l’Ardèche | 16 03 1890

© Denis Capian, 2010

occitan.org