-
... > Corpus > 1950… > 1950 11 TRÈVA O FACHINÈIRA
Lou Blaguaïré…
…vous parlo
(suite)
« — Ma lia djis dé fia aoubé aquèla diablaria dé malheur, sou faï Vitor. Bramèn lou vésis per èn co dé mô. »
Lou vésis bien barricadas fasian la sourdo aoureillô et parlamèntavan tout bélamènt. Enfin, lo mèï hardis s’arman lou us d’éna fourtcha, d’aoutri d’èn hatchou, d’én pétard à taoupo ou d’èn tromblon tchardja à la poudra dé mina. La troupa s’atchamino èn filo et pas trop rassuras. Tout dé mèmo lou Vitor sèï réssasi et sou faï : « Tampis tampettô moun moundé ! Aquélou qu’en lou pétards passa proumiers. Si couèï lou moustré dé Diablé banaru qué rôda per tcharrèyra faré fioc à moun coumandamèn et li traoutcharèn la pé daou quiou ? Et pété qu’eïboille !.., » Arribas à la fermô, lou fantaoumé blanc èi toudjour aqui qué sé balanço, accroutcha aou fiéous d’aou poteau électriqué et qué bouffo drôlament…
Toutès espintchan et sé régardan esfrias, sans saoupré qué fa. « — Anèn parlamènta, gui Vitor, qu’a pris lou coumandamen et se bota à bramar aou fantomé : « Si lia caoucus aqui dédin respoundé ?… Si lia dèngus, guisé-vou, ou bé quirèn !… S’èn ici sans por et sans réprotché coumo Bayard,vaou countar un… deux… trois ! et pèi gara lou pétards !… Alors, respoundé ouèi ou m… moustré !!! »
Tout aqué trafic a réveillo lou vieux mineur qué s’avança soun riflard à la mô : « Dé qué voulé et qué fasé aqui ?
— Malhirous fai Vitor, quiré pas qué sérian toutès foucus !… Vé aqué lé fantaoumé qué sé tramoussa su lou poteau !… Si végnian dé bonna vaoudria mèi ; lou tchaourio lavagna !… » N’aguèran pas la pénô ; éna grossa bizaillo lou faguait voula mèi loin, aou grand souladjamènt dé la banda.
Aou grand djour trouvéran, accroutcha èn èn tourier uno grando ènvéloppo dé tiala blantcha d’éna fusa esclirante qué lou vènt ayo tchassa, quand lous Américains ayan bombarda lou terrain d’aviatiou dé Valènço.
Nostri Freycenets èran gairé fiers dé lus aventurô, surtout qué sé fan gloira d’aver agu lou plus fort tchassairé d’aou pays et qué sabia espaoula lou fusil de la doua môs. Ayan mai agü dé guerriers renoumas, coumo Médaillo et l’Empereur !…
« Qué dèngus ne pipé mout dé so quéi aribo la nèi passa, récoumando lou Vitor ; qué naourian déféci !
Lou mèi à cragni, couei lou Prousper dé Lardjentèiro, qu’en monta à la vacança. Nous passario éno bona djaffra et fario dé bona escarcaillas sus nostra èissinô !… »
Ma qué voulé, tout sé sâ et la pèirra parlan…
Paul Paya
Envol | 11 1950
TRÈVA O FACHINÈIRA ?
(suite)
— Mas li a gis de fiaa aube aquelas diablariás de malheur, ço fai Victòr. Bramem los vesins per un còp de man.
Los vesins bien barricadats fsián la sorda aurelha e parlamentavan tot bèlament. Enfin, los mèis ardits s’arman los uns d’una forcha, d’autres d’un apchon, d’un petard a taupa o d’un tròmblòn charjat a la podra de mina. La tropa s’achamina en fila e pas tròp rassurats. Tot de mèma lo Victòr s’es ressasit e ço fai : « Tant pis tant peta mon monde ! Aquelos qu’an los petards passatz promièrs. Si quo es lo mostre de Diable banarut que ròda per charrèiras faretz fuòc a mon comandament e li traucharem la pèl dau cuol ? E pete qu’esbòlha !… » Arribats a la fèrma, lo fantaume blanc es totjorn aquí que se balança, acrochat aus fièus daus poteaux electriques e que bofa dròlament…
Totes espinchan e se regardan esfraiats, sans saupre qué far. » — Anem parlamentar, ditz Victòr, qu’a pris lo comandament e se bòta a bramar au fantòme : « Si li a quauqu’uns aquí dedins respondètz ?… Si li a dengús, disètz-vo, o ben tirem !… Sem aicí sans paor e sans repròsche coma Bayard, vau contar un… deux… trois ! e puèi gara los petards !… Alòrs, respondètz oèi o m… mostre !!! »
Tot aquel trafic a revelhat lo vieux mineur que s’avança son riflard a la man : « De que volètz e qué fasètz aquí ?
— Malirós fai Victòr, tiretz pas que seriam totes fotuts !… Vètz aquele fantaume que se tramossa sus lo poteau !… Si veniam de bònas vaudriá mèis ; lo chauriá lavanhar !… » N’aguèran pas la pena ; una gròssa bisalha lo faguèt volar mèis loènh, au grand solatjament de la banda.
Au grand jorn trovèran, acrochat en un torièr una granda envelòpa de tiala blancha d’una fusaa esclairanta que lo vent aiá chaçaa, quand los Ameriquèns aián bòmbardat lo terrèn d’aviacion de Valença.
Nòstres Fraissenets èran gaire fièrs de lus aventura, surtot que se fan gloara d’aver agut lo plus fòrt chaçaire dau país e que sabiá espaular lo fusilh de las doas mans. Aián mai agut de guerrièrs renomats, coma Medalha e l’Empereur !…
« Que dengús ne pipe mot de çò qu’ei arribat la nuèit passaa, recomanda lo Victòr ; que n’auriam defèci !
Lo mèis a crànher, quo es lo Prospèr de Largentèira, quand mònta a las vacanças. Nos passariá una bòna jafraa e fariá de bònas escarcalhaas sus nòstra eschina !… »
Mas qué volètz, tot se sap e las pèiras parlan…
Paul Paya
Envol | 11 1950
© Denis Capian, 2012
occitan.org