Lo chostogno

I

Lou vènt branlo lous chostogniers

Sur los pèntos de los mountognos.

Prespara vostroï beou paniers

Per ocompa vostroï chostognos.

Loui bouissous bailloun au soule,

Coumo d’uno bourso duberto

Lo coumbalo n’èn toumbo alerto

Sur lou tapis de serpoulet.

II

Grimpo coumo un leste échiraou

Sur l’abre, vaillèn avalaire !

Ta vesto se faï maï d’un traou ;

Rien n’arresto lou travaillaire !

Et sous ta lato de boï blanc

Lou branchage pertout s’animo,

Et, jusque de la fïnto cimo,

Faï plore lous bouissous bronlants.

III

Petits et viers, drolos, garçous,

Agrapo èn man, gais amassairés,

Reveilla de vostroï chonsous

L’écho bruyant de nostreï cairés.

Per faïre un bien bel hérissié

Versai-li à pleno benèllo,

Los chostognos, qu’à lo chondèllo

Triorèn, lou soir, quand farofré.

IV

Nourriciéro dao Vivarais,

Dao Couerous et de los Boutiéros,

Bruno chostogno, sèns apprêts

Sur nostro taoulo, sèns maniéros

Offro-te, fruit plei de vertu,

Vèn petilla per la roustido ;

[…]

Te regreto et rêvo de Tu !

 

     Vai Gourdou, otobre 1920.

Gabriel Faure

L’Ancien Combattant de l’Ardèche | 16 10 1920

LA CHASTANHA

Lo vent branla los chastanhièrs

Sur las pentas de las montanhas.

Preparatz vòstres bèus panièrs

Per acampar vòstras chastanhas.

Los boissons balhon au solelh,

Coma d’una borsa dubèrta

La combala ne’n tomba alèrta

Sur lo tapís de serpolet.

 

Grimpa coma un. lèste eschiròu

Sur l’arbre, valhent avalaire !

Ta vèsta se fai mai d’un trauc ;

Rien n’arrèsta lo travalhaire !

E sos ta lata de bòsc blanc

Lo branchatge pertot s’anima,

E, jusca de la finta cima,

Fai plòure los boissons branlants.

 

Petits e vièlhs, dròllas, garçons,

Agrapa en man,  gais amassaires,

Revelhatz de vòstras chançons

L’ecò bruiant de nòstres caires.

Per faire un bien bèl erissièr

Versatz-li a plena benèla,

Las chastanhas, qu’a la chandèla

Triarem, lo soar, quand farà fred.

 

Norricièra dau Vivarés,

Daus Coirons e de las Botièras,

Bruna chastanha, sens aprèsts

Sur nòstra taula, sens manièras

Òfra-te, fruit plen de vertut,

Ven petilhar per la rostida ;

[…]

Te regreta e rèva de Tu !

 

       Vèrs Gordon, òctòbre 1920.

Gabriel Faure  

L’Ancien Combattant de l’Ardèche | 16 10 1920

© Denis Capian, 2025

occitan.org